Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/123

no hi ha patria ni Dèu; las palmas, los martiris,
de cervellots malalts aquestos són deliris:
llatins, culto á la carn, en ella sumergíuvos.
Antes que lo estranjer tingués lo Capitoli,
ensenyant al romá que cárrech es viril
lo gobernar nacions, y que éll es mòlt servil
per seguir aspirant del globo al monopoli,
hi habia ja llarchs temps que un altre gran ciutat,
la del Profeta-rey, Sió la deicida,
tremendíssimament habia vist cumplida
la predicció fatal del gran Crucificat.
Allá en Jerusalem, ¿quí la Escriptura ignora?
fá erissar los cabells lo bíblich êxemplar;
per mares y per fills immens es lo plorar:
després de tants cents anys lo hebreu encara plora.

Senyor, habeu probat, per fausta é infausta guerra,
per desventuras grans y grans prosperitats,
als fills de mon país; mès may són apagats
en élls los nobles flams de Dèu y de la terra.
¡Oh! cuánt vos ho agrahesch, Dèu méu, car nostra historia
es proba ben patent, es proba decisiva,
de que si á una nació se enterra tota viva,
baixant ab féal sepulcre n' surt radiant de gloria.
Monarcas catalans en una edat passada
mantingueren triumfants la causa gibelina;
Danle diu llur valor, pero la gran doctrina
del Home-Dèu per élls fou sempre venerada.