Aquesta pàgina ha estat revisada.
LO PRIMER DISGUST.
En l' aurora de la vida
sonrosada y plena d'or
en que l's can tars de una mare
cubreixen los ulls de son,
y ab ternura nos adormen
abrigats en lo bressol;
cuant sols sa veu amorosa
fá ressoná l' nostre cor,
no coneixent altra vida
que sòn pit y sos patons;
llágrimas los ulls derraman,
mès són tan dolsos los plors
com la llet ab que l's acalla
aquella quens posá l' mon:
són llágrimas que destil-lan
dels ulls, pero nó del cor;
y com venim á la vida
per sufrir fins á la mort,
á apéndrer de plorar luego
nos ensenya lo Senyor.
A aqueixa edat venturosa
en que vivim com las flors,
y es igual á sa puresa
