Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/134

abandona eixa turba tumultuosa:
la ciutat més poblada y més faustuosa
no val un bri de l'herba de un torrent.

Torna als teus llars, que al fill ausent esperan.
Purs són en élls los aires que s' respiran,
com purs són los espays que allí se admiran
entre los raigs de foch de un sol brillant.
Tórnaten, sí; te esperan, per ma enveja,
las selvas seculars y misteriosas
ab sas frescas ubagas deliciosas,
de las que ets tu tan sols l' hoste constant.

¡Oh, quí com tu! los boscos te coneixen,
tu sabs la llengua dels torrents furiosos,
tu entens lo cant dels aucellets graciosos,
y lletras són per tu las veus dels rius.
Tot canta llibertat entorn ta vida:
lo aucell, la herba, los arbres que florejan...
Jo moro entrel's esclaus que aquí m'rodejan.
¿Que es la ciutat sinó un panteó de vius?

Aquí tot es engany. Virtut, justícia,
paraulas són que nil's honrats entenen.
Falsas ideas de moral se aprenen;
tot parla aquí als sentits, res parla al cor.
Se juga ab lo més sant. De la conciencia
mercadería vil se en fá; la vida
fins es en la ciutat una mentida;
sols són vritat la enveja, l'odi, y l'or.