¡Metall odiós! Per l'or jo veig als hómens
béurers, la sanch uns d'altres com las feras,
per l'or jo veig á mares usureras
sas fillas, sí, sas fillas prostituir.
Per l'or se veu véndrer sens fre, sens tassa,
sa fé la Iglesia, sòn pudor las bellas,
per l'or de Dèu las santas maravellas
se veuen trepitjar y destruir.
Tot es miseria y corrupció y mentida.
De ellas fugint las crapulosas galas,
veig á la llibertat bátrer sas alas
y l'mòn de las ciutats abandonar.
La veig al lluny fugir, solcar la esfera,
lo front ocult pel' vel de la dolencia...
Fuig de la corrupció, fuig, y sa ausencia
gotas de fel y sanch nos fa plorar.
¿Qué se han fet, Barcelona, de tos avis
las santas lleys, las consuetuts sagradas?
En va jo entorn passejo mas miradas,
ni sombra veig tan sols de llibertat.
Tos ciutadans de avuy, sens fé y sens gloria,
senten xiular lo fuet á sas orellas,
y van esclaus com un ramat de ovellas
á obeir la lley del sabre de un soldat.
Fugim, ó Lluís, també. Fugim, deixemla
eixa ciutat que no es la de nos avis:
fugim, y allí murmurarán nos llavis
