filla pigmea de un antich gegant.
Jo men' vaig á cantar entre las selvas
los fets brillants de nostra antiga historia.
Almenys allí podré evocar la gloria.
Prohoms degenerats, aquíu's quedáu.
Encorvats sota l' sabre que os ensenyan,
prop del caliu y cendras remogudas
de vostras santas llibertats perdudas,
gossos de la ciutat, lladráu, lladráu!
3 de novembre de 1857.
Riu, que rodantne vas tas claras onas,
esmaltadas de blau ab puntas d' or,
y que de arena al mar un llit lin' dónas
brillant com la senyal del trovador;
Riu, que en ton pit retratas ab dulsura
dels arbres de tas voras la verdor,
y que passant, al véurer sa hermosura,
besantlas vas de amor ple y de dolsor;
Riu, que caihent en espumant cascada
de tas resclosas, vas marchantne suau,
oferint als peixets fresca morada,
per sos fills entre herbeta rich palau;
