Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

del trovador, al so de un dòls llaut.

Després, pot ser que entre l' rumor de las armas
sentires juntament cántichs sagrats:
al templari entonar sas salmodías,
pot ser las darrerías,
vas presenciar de aquells frares-soldats.

— Més ¡ay! ta antiga benandansa y gloria
com sombras devant tu, Mur, han passat,
y solitari, aixís com vuida tomba,
mon cántich trist retomba
errátich en ton ambit encantat.

No busqueu, no busqueu més que misteris
y trists recorts en est feréstech lloch;
allí, tétrich mussol sòn cant recita,
més adellá una hermita,
fantastas sombras y algun fatuo foch.

Un pedregal ja sols serás ben prompte,
res quedará de ton tresor passat,
y al véurer ton trist fi y gloria perduda
de ma terra abatuda,
serás espill á llur posteritat.

A Dèu, castell de Mur: guarda ma lira
en la branca penjada de un xipré,
com tu vol dol la catalana llengua,
que de ma patria ab mengua,
sas galas vá perdent, com tu també.