Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/145

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Més no tot se perdrá... puig sa memoria
viurá fins la darrer generació.
Musas consolarán la decadencia
y ab dolsa gaya-ciencia,
no faltarà en honrarla l' trovadó.

Jo tas cruels cuitas com á mias ploro,
sempre en mitj de ruinas gemegant.
¿Sabeu perquè?... Perque de sas ruinas
las glorias llemosinas,
espero que algun temps renaixerán.
Maig de 1859.

Antoni Mir.


A LA REINA DE ESPAÑA
ISABEL SEGONA

Siñora:

El mateix achuntament,
que li feu en mars pasat
á Cristina un pediment,
li diu hui á Sa Machestat.