Que si del paper c' han dit
no s' ha fet cás ara ni antes,
estant, com estaba, escrit
en la llengua de Servantes,
repetirlo es nesesari
en valensiá ben claret,
mesclantli també un poquet
de llatí de boticari.
Pues hiá qui te el cap tan dur,
que sols perque mencha, creix,
y á estos tals no es lo mateix
el dirlos adios, que ahúr.
Ni es tampoc ninguna mengua,
que el que a una Reina idolatra,
li diga en la seua llengua
lo que fan alguns en atra.
Que de los rústicos labios
entre algunas necedades
salen á veces verdades
que no las dicen los sabios.
Els que asó, siñora escriuen,
homens de saria y cabás,
no són com aquells que diuen
ego sum... y nadie mas;
Pero tampoc es presis
ser un Sen Tomás de Aquino,
pera dirli clar y llis,
al pan pan, y al vino vino.
Que si per aixó despues
hiá algun tonto que els critica,
sapia el tal de que eixa es
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/146
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.