Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/148

si no té ganes que pronte
cantem la requia paterna.
Pues no es temps de aventar mosques,
y tapar de mel el plat,
cuant la llum s' hacha apagat,
y mos quedém tots á fosques.
Dihuit ó vint corifeos,
de cada partit que mana
s' encáixen en la pavana
les pesetes y els empleos;
y el que es home de sa casa,
y no va á Sierra-Morena,
despues de viure en gran pena,
mor... tamquam tábula rasa.
Molt posat en l' orde está
en este limbo de Abrám,
el que á aquell que tinga fam
se li done un trós de pá;
Pero al manco menchem tots,
pues no es chust que estigam uns
badallant sempre, y dichuns,
y atres de farts pegant rots.
Y ya que parlant en plata
la vina té poc raim,
¿perquè no mos el partim
equis partis, y porrata?
El poble es retrato viu,
y pintura molt completa
del chic, que fá la esqueneta
pera que atre alcanse un niu;
y mentres molt satisfet