servix de burro ú caball,
esperant pel seu treball
á lo manco un pardalet,
aquell sampa hasta el parot,
de la gabia el posa dins,
baixa, li pega un calbót,
y s' emporta els teulains.
Y despues de la gran pena
que sufrix en tal postura,
sols li queda la blaúra,
que li fa el pes en la esquena.
Este es el pueblo Siñora,
que apesar de tanta oferta,
sempre está en la boca uberta,
lo mateix antes que ahora.
¿Ni com s' ha de fer may grós,
si nunca pot tastar l' olla,
y cuant plega alguna molla
es sempre arrimada al ós?
Ell patix, súa y treballa,
menchan malament, y poc,
y el pobret may entra en choc
en este treset en ralla;
pues si á voltes s' enrecorda,
y algun puesto buit divisa,
va á la iglesia cuant la misa
ya está al manco al sursum corda.
Que asi hia un tall de escolans
y un planter de acolitets,
que tenen curts els roquets,
però molt llargues les mans.
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/149
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.