Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/158

cap al mar, que la esperaba
bramant ple de majestat;
estrellantse en la barrera
que l' dit de Dèu li marcarà,
ab eixa calma tan fera,
que avisa la tempestat.

¡Ay! en la nit tot descansa
menos lo cor del poeta,
menos sòn front, que no s' cansa,
que bull com l' ona del mar;
y busca un mòn que no troba,
com busca l' fill sa mareta,
y encara que sent y ho proba,
voldría y no pot cantar.

Y á tot lo que véu demana
la inspiració que li falta,
als rius, al bosch, a la plana,
als núvols, al aire, al cel:
y se enfonsa en la espesura,
y rechs y torrents ne salta....
y l' cor la negra tristura
embolicant va ab sòn vel.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Un dia entre tants, que l' anima
consol á Dèu demanaba,
y que fervent enviaba
pregaria humil cap al cel;