Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/159

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Eix dia la mar dormia
reflectant las estrelletas,
que se contemplaban coquetas
en lo immens y blau mirall.

Y al véurer la lluna entre ellas,
de enveja ploraban tolas,
deixantne cáurer las gotas
convertidas en brillants.

Sentat dintre de una barca,
y mentre l' barquer vogaba,
lo enteniment divagaba
perdut en somni ideal;

Y després de aqueixa terra,
elevat á una altra esfera,
creya no ser presonera
l' ánima dintre del cos.

¡Oh, llavors qué felís era!
abrassaba ma mareta,
que sòn fill amoroseta
cent voltas besá en lo front,

y cent voltas, Vida meva,
te estim, te estim, repetia....
Y l' fillet li responia,
¡Mareta te estim, te estim!!....
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .