Aquesta pàgina ha estat revisada.
Temple en fi y maravella,
rica ponsella
que entre sas fullas guardada
com vel sagrat,
del cel tè la senyora,
que l' mòn adora,
la Verge que es nomenada
de Montserrat;
Al cim de aquesta roca
que als núvols toca,
de una boira blanquinosa
sempre guarnit,
las áligas cuant giran
tan sols oviran
castell del que una llosa
Tè imprés: Olvit,
Dins ell totas plorosas,
com mariposas
á qui la flama cremara
sas alas d'or,
dos ninetas, mès bellas
que dos estrellas,
rodolaban per sa cara
perlas del cor.
Sobre l' front de una nina
diu, Englantina,
en lo pit de sa germana
