Aquesta pàgina ha estat revisada.
Violeta diu.
L' una pensa en murallas
llors y batallas;
l' altra tè l' cor de cristiana,
sols de fe viu.
Robas d'or vesteix l' una,
llorers engruna;
vesteix l' altra or y plata
palmas teixint.
L' una al poeta premiaba
que héroes cantaba,
la torre de olvit ingrata
véula morint.
Violeta es qui suspira,
la fe l' inspira;
á la Englantina consola
en Dèu fiant.
Y axis passan las horas
volant traidoras
L' una s' mor de véures' sola,
l' altra va orant.
Y en tant vingué lo hivern; de roca en roca
sa mortalla la neu ha devallat,
y la cabanya ab tristos ulls la toca,
Ja la montanya, que en las fonts se mira,
cual ans no tè sòn trasparent cristall,
cual ans no tè sòn trasparent cristall,
