Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/201

cullint matisadas flors
y teixint bella corona
ab molta manya y primor.
— Dígasme, hermosa donzella,
nineta dels cabells d' or,
¿per qui es aqueixa corona,
eixa corona de flors? —
— A ma mare molt amada
a la mare del meu cor,
la prometí ans de morir
engalanar tots los jorns
la llosa que la cubreix
ab una toya de flors.
Y cada dia al vall baixo
cuant comensa á sortí 'l sol,
y al fossá vaitj cada dia
á portarli l' meu recort. —
— Benhajan, nineta hermosa,
benhajan tos tendres jorns
y l' desitj que t' alimenta
y ton filial amor. —
—Ma mare ¡pobre mareta!
cuant ella habitava l' mon
cada dia ab nova toya
y ab lo cor cubert de dol
sen 'anaba al cementiri
fen ressonar ab sos plors,
la tomba ahont de mon avia
descansa lo gelat còs.
Y axis com ella cumplia
ab sa mare ab tan amor,