Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/200

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

O tu que ets del meu pit la reina encantadora,
la nostre boda avuy anem á celebrar.
De ferro ets tu com jo: tu sola ets la que mimo;
amor del amors meus, tu sola ets la que estimo.
A nostra boda ¿sents? ja 'ns crida lo clarí.
Del enemich mes fort que veja jo brillar,
jot' jur' que 't donaré lo cráneo á mastegar.
La batalla será del nostre amor festí.

Desperta, ferro ! Anem ! Depressa com lo llam
anem, almogavars , al camp del enemich:
qui arri ve lo primer, será lo primer rich.
Anem allí à fer carn ! Las feras tenen fam !





RECOMPENSA


De bon matí cuant sas fullas
pintades de mil colors
desplegan las flors hermosas
allá en lo vall deliciós;
una noya de blaus ulls
y per cabells filets d' or,
tota blanca vestideta,
ab cinta vermella al còs,
vá recorrent la planura