Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/199

La ascona es la muller del bon almogavar.
Aixis que 'ns veuhen drets, son bec los corps netejan.
Al veurems sols de lluny los pobles ja flamejan.
La guerra y lo saqueix, no hi ha millors plahers.
Carniseria y sanch, mort, estermini y foch....
¿quin pit no bat de goig podent jugar est joch?
Anem, almogavars. ¿Estau á punt, fossers?

Desperta, ferro ! Anem ! depressa com lo llam
anem, almogavars, al camp del enemich:
qui arrive lo primer, será lo primer rich.
Anem allí á fer carn ! Las feras tenen fam !

Som atens, adalid ! Los fruits de las planuras
abs sols posari 'ls peus arrancarem de arrel.
Feriu, esterminau, matau fins las criaturas,
matáulas sens pietat. Los anjelets al cel!
¡Què fem que no partim ? Lo negre corp espera
rodant sos ulls de sanch per la deserta esfera.
Deixau lo Muradal, abandonau lo amor.
De las donas los plors quens' troven sens pietat
com trovan sens pietat los camps la tempestat.
Un tros de ferro té lo almogavar per cor.

Desperta, ferro ! Anem ! Depressa com lo llam
anem, almogavars, al camp del enemich :
qui arrive lo primer será lo primer rich.
Anem allí a fer carn ! Las feras tenen fam !

O tu la mes fidel, ascona seductora,
ets tu l'unich amich que té lo almogavar.