Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/203

« Tots los jorns cuant jo vivia
al cementiri baixaba
y á ma mare li portaba
una corona de flors.
Caminant, oidos dona
á una nina que 't suplica;
portam també una corona,
dedicam amants recorts.»

¡Ay! ha mort, ha mort la nina
la nina dels cabells d' or
y sens dupte que en lo cel
d' angelet ocupa l' lloch.
¡Pobre nina! l' vall l' anyora
y llurs flors mústigas son
desde que la nina falta
la que 'ls hi daba patons.
¡Ay! inútilment l' espero
y en vá volant passan jorns,
de cada dia mes grans
creix lo meu greu desconsol.
¡Ay! que la nina es ben morta
y es molt ingrata la mort
puig lo que una volta roba
ja may mes no té retorn.
¡Pobre nina ! qui anirá
á portarli rams de flors,
que eran son goig y alegria
y formaban sa ilusió?