Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Ay nina, la nina hermosa,
cuant prest la tua missió
fou terminada! ¡ay! jo 't juro
consagrarte 'ls meus amors,
y venir al cementiri
á dedicarte 'ls meus plors
oferinte, en recompensa
de ton filial amor,
las flors garridas que brotian
dels arrels de lo meu cor.
Y tal volta cuant jo moria
hi aurá algun ser bondadós,
que al fossá vinguia algun dia
a oferirme hermosas flors.
Estanislau Clariana.
LO TROVADOR ROMEU
(A Deu á la patria).
L' hora soná, en que plé l' cor de tristesa,
deixant las voras que mon riu banyaba,
