Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/206

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cuant de la mort la trompa fera l' crida,
ab sarcasme una caixa senyalant,
Arrivat al estrem de la pujada,
y sentat á la sombra de una alsina,
divagavan mos ulls per la marina
buscant la débil hombra del Castell [1] .
Y la cinta de plata que, en la plana
serpentejant, al mar porta sas onas,
y que m' diu quets' tu oh riu! [2] que fresca donas
á la barraca humil del trovador.
A Dèu siau! riberas encantadas,
riberas ahont ne dorm la filla meva,
que la mirau sonriurer cuant se lleva,
que retratau sa imatge de angelet.
A Dèu siau! y encara que ara os deixe
y men' vaja á cantar en terra estranya,
no hi trovaré, no, l' goig de ma cabanya,
ni la hermosura de mon sol natal.
Pare, germans, filleta, prendas caras!....
árbres, riu, prats, montanyas, vila vella! [3]
A Dèu siau!.... ho vol ma negra estrella!....
jo vos estim á tots !!... A Dèu siau !!...

Y ls' plors corrent anavan per ma cara,
com la pluja del cel pels' monts ne corra,
y fet l' últim á Dèu! treta la gorra,

  1. Las minas del Montgrí.
  2. Lo Ter.
  3. Torroella de Montgri.