Aquesta pàgina ha estat revisada.
trepitjaren mos peus de Fransa l' sol.
Baixant llavors al pla, de la montanya,
de lluny una ciutat [1] veyent anava,
y encara que distret la contemplava,
poch á poch m' acostava de sos murs.
Arrivat d'ella prop tova catifa
estesa jo mirí de fresca herbeta,
que rebentne mon cos amoroseta,
mas llágrimas vejé trista rodar.
II.
Fransa.- Lo primer jorn.
Un immens platanal sombra m' donava
omplint de un aire pur y fresch mon pit:
la campana de vespres ja sonava...
Los árbres cap' al cel llur bras alsavan
com volentne doná l' mòn al olvit:
las brisas de la tarde ja m' deixavan...
Un Dèu pren á grapats las estrelletas,
pel' firmament llansantlas atrevit:
fujan las unas, altras quedan quietas
Y la nit dels misteris es la hora,
y se apaga per tot de vida l' crit :
- ↑ Perpinyà
