Aquesta pàgina ha estat revisada.
camina, trovador, que ja es de nit!!...
Y era una nit quieta, hermosa, pura,
com la oració de la innocència a Dèu ;
un vent suau va divagant, murmura,
Dormint la mar sobre l' llansol de arena,
y reflectint la reyna de la nit,
que allá en lo cel brillantne va serena,
Esmaltadas de blau y argent las onas
melancólicament mira l' cantor:
ay! no han cenyit sòn front de llor coronas,
Y va cantant, cantant á Dèu que envia
al poeta humil la santa inspiració
barrejant ton record, oh patria mia!
Record ple de dulsura
cual cant de Filomena,
que sobreixint de pena
gemega dins lo bosch ;
y encara que gemega
sos cants son de armonia,
que al cel també ls' envia
cual pobre trovador.
Y pensa que eixa terra
no es terra mòlt estranya,
pel' pla, per la montanya
s' hi parla llemosí!!...
Aqueixa llengua hermosa
