Aquesta pàgina ha estat revisada.
en que ab amor cantava
ma mare cuant gronxaba
al que la plora avuy!....
Aqueixa llengua diva,
la glória del poeta,
que á l' arpa amoroseta
s' uneix tant dolsament;
y en fi, la rica llengua
per qui mon cor suspira,
la llengua que m' inspira
la que m' ha fet cantor [1]
Mès ay! no es eixa terra
la plana que l' Ter banya,
voltant mans la cabanya
ahont ma filla viu;
y la mia veu no canta
sino la pátria mia
L' estim' tant, que voldria
que fós per mi tot sòl!..
III.
Peregrinació.
Peregrinació.
Deixat que agué l' cantor sòn llit de herbeta,
y l' platanal que volta Perpinyà,
y l' platanal que volta Perpinyà,
- ↑ Aixó era en 1856. Desde llavors lo Autor ha estat premiat dos vegadas. (Nota del Editor.)
