Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/211

y espantat de mirarlos caminava
presa sòn esperit de por y dol.

Y fugia!... mès sempre precipicis

en torn de sòn camí posats miran!...
com se mira voltat lo just de vicis,

que guerra fera al ánima li fan.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Caminant, caminant, tras ell deixava

ricas vilas, y minas, y castells,
Prades de verts jardins encatifada,

Vilafranca ab sos murs mès que ella vells.

Los Pirineus la testa coronada

de núvols vaporosos y de neu,
despertavan sentint la matinada

que l' aucell saludava ab dolsa veu.

Y sacudint las blancas cabelleras,

com irritats de véures' despertats
llansavan l' aigua al pla de las neveras

que s' desllisava mansa en mitg dels' prats.

Y reunintse després, torrents formavan

cambiant la mansuetut en curs fogós,
que á las aiguas del riu se barrejavan,

fentne de un petit riu, riu caudalós.

IV.
Escaldes.

Cansat de caminar per la montanya,
á un altre vall baixaba diligent,