Trist es mirar com lo mortal se llansa
en aqueix mòn d' engany y de falsia,
de un plaher en pos que l' extasia,
que dura sòls lo que dura una flor.
Brillant com ella, del jardí la reyna,
respirant rich perfum, goig y dulsura,
sens mirar á sos peus la sepultura
que li diu que sòn brillo será pols.
Pols y no mès que tot lo de la terra
puig que de ella sortí, tornará á ella ;
sols l'ánima esplendent com una estrella,
tornará d' ahont vingué, als peus de Dèu.
Cent donas vetg, que al só de alegre dansa,
inflamada de amor la cara hermosa,
atrauhen als galans, com mariposa
que s' deixa fascinar per viva llum.
Y cremant las aletas voladoras,
rendits los miran caurer a sas plantas,
tributantlashi cult com a unas santas,
demanant per favor sols un esguart.
Y voltan y revoltan
en mans de sòn deliri,
sens véurer que l' martiri
vindrá ab la veritat;
y passan y repassan,
frenétichs ab la dansa,
l' cor plé de esperansa,
prenyat de illusions;
vivent dins una esfera
de amor plena y de vida...
