Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/220

Montanyas del entorn quel' sol tapabau,
y de la má de Deu
los trons y llams preniau,
que com grapats de neu
als barranchs del abisme rebatiau,
¿queus heu fet? ¿Ahont sou,
que llansant vostre jou,
la punta de un picot vos tira al ayre,
y una roda 'us trepitja per desayre?
Cuand del primé 'Enginyer l' eyna divina
lo sòcol portentós del mon sentaba,
¿quius habia de dir que un fum criaba,
que seria despues vostra ruina?
Al xiribech en va, de la barrina
entre gemechs cruixiu;
en va gegantas bombas
dels pedrers despediu,
que ab lo sotrach descóbren novas tombas;
lo mont y lo barranch
se aplanan com un fanch,
y las rocas prenent per dèbils cdnyas,
travèssan los combois per sas entranyas.
Atlants membruts, que la celeste volta
sosteniu ja cansats sobre la espatlla,
rendiuse al catalá, que ab una ratlla
la forsa colossal deixa resolta.
Lo Monserrat altiu pasmát escolta
lo cop de son parpal,
que no dorm ni' sossega:
rezelós de algun mal,
que li fugia de prop humil li prega,