Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/221

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

perque desde 'l terrat,
ja veu mitx esglayat,
que si Hércules del mar estreny la fossa,
Puigdollers sel' ne porta á Saragossa.
Lo nivell á la ma, y al front la gloria
los bronzejats rocams torna flecsibles,
y fuigen del seu ull los impossibles
que tossuts li disputan la victoria
escrita ja en lo llibre de la historia:
Y los rius aturdits
cuand á la Bauma miran
dels seus ponts atrevits
en son jas de cristall l' orgull admiran.
Al aygua y foch no tem,
traballa á vela y rem,
y á la veu de Arimòn y de Giròna
fica á Manresa dintre Barcelona.
Y lo poble aturdit cuand sent la nova
encara pertinás no la vol creurer,
es precis que ab sos ulls la corre a veurer,
y cuand mes grand la veu, mes duptes troba
y mes queda pasmat, y mes se emboba
cuant á forsa de malls
veu quels monts s' arrabassan,
y que sense caballs
fins los pobles enters brunzents traspassan:
persó de bona fé
confessa de plé plé
que tot bo pot del home 'l gran ingeni
cuand Deu lo beneheix, y'l porta l' geni.
Verge de Monserrat, vehina meva,