Aquesta pàgina ha estat revisada.
que des del bressolet jo ja t' guaytaba,
y la mare, fet gran, me encomanaba
quet' pregás per la sort de aquesta gleba;
ja que la ma de Deu es tota teva,
extenla sóbrels trens
que ab gelosa porfía
en ponts y terraplens
per Reyna te saludan de la via.
Guarda, Mare, sa clau
ja que du á ton palau,
en brassos de una nova maravella,
los tributs de Aragó y de Castella.
Lluís G. de Pons y de Fuster.
AL ARMONIOS ROSSINYOL.
Ensenyam' lo tèu cantar,
aucèll de las plòmas d'or; [1]
que, com tu, vull espressar
lo que sent aqueix mèu cor,
á qui tant me fa penar.
¿Que li dius á ta amorosa
- ↑ Aucellet d'or, li diu lo Gayter del Llobregat al rossinyol, alludint sens dubte al brillant color pardo, que adorna la major part de sas plomas.
