Aquesta pàgina ha estat revisada.
ab tan armónica veu,
ara trista, ara gojosa?
¿Qué li dius, que lo cor sèu,
en sentirte, així se gosa?
Y cuant vas suspirs llansant
ab tan dòls y tendre accent,
¿que li dius ab eix trist cant ?
¿De que t' quèixas, que al moment
la enterneixes ab ton plant?
En la nit, cuant prop estáu
en lo frondós del torrent,
y cantas ab veu tan suau,
que hasta l' hom l' escolta atent;
¿que li dius, que tant li pláu ?
¿Que li dius ¡oh dòls cantor!
que se gosa així en ton cant?
¿Com li espressas lo dolor,
que així la enterneix est plant,
y s' complau en ton amòr?....
Ensényame, rossinyol,
aqueix tendre secrèt tèu;
que á qui del mèu mal no s' dol,
cantar vull ma pena grèu,
per veurer si m' don' consol.
La Bisbal, agost de 1848
