Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/224

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 220 —
ALBADA.



Lo gall, heralt de l' albada,
ja ha cantat la matinada,
y la fosca amontonada
tot depressa ja se 'n va.
L' oreneta anuncia 'l dia,
tot es llum, tot armonia...
Despértat, ma dolsa aymía,
que tot se desperta ja.
Salut al alba plena de flors!
Salut al alba reina d' amors!
¡Ay!
nina mia,
pus me robas l' alegria,
no 't hagués conegut may!
¡Ay, nina mia!
sent de tots gloria y amor,
font de mel y de ambrosía,
ets per mi font de dolor.
¡Ay!
no 't hagués conegut may
que ets mon dolor!

Venint la llum ve la vida.
L' oreneta al alba crida,