Aquesta pàgina ha estat validada.
— 221 —
l' alba á la nina convida
á la finestra á sortir.
Surt, hermosa despiadada,
surt á saludar l' albada!
Vull banyarme en la mirada
mes que sia per morir.
Surt á donarme, per mon conort,
surt á donarme vida ab la mort...
¡Ay!
amarguras
pòt cantar y desventuras
sols del trovador lo lay.
¡Ay, amarguras!
niu hau fèt dintre mon cor.
Ans cantava sols venturas,
huy tan sols canto 'l dolor.
¡Ay!
sols del trovador lo lay
canta 'l dolor!
Cada jorn sota tas reixas
vinch á murmurar mas queixas,
cada jorn mon cor esqueixas
ab ta ingratitut constant.
Des que 't vaig véurer un dia
en ton cor m' ánima hi nia,
¡y tan sols vòls ser m' aymia
cuant jo vull ser ton amant!
¡Ay que tinch, nina, malalt lo cor!
