Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/226

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 222 —

¡Ay que jo 'm moro de mal d' amor!
¡Ay!
la alegria
que ha perdut l' ánima mia,
recobrar no podré may.
¡Ay, alegría!
de mon cor tot entristit
la finestra oberta un dia
t' he deixat, y m' has fugit!
¡Ay!
ja no 't torno á trobar may
que m' has fugit!



Jo so com la papallona
á qui la flama agullona,
y que voltas entorn dona
mentres forsa y vida té.
Pus no tens del cor que 't ama
compassió, garrida dama,
¡ay! de tos ulls en la flama
jo ma tomba hi trovaré.
Preparau, ninas, cants de dolor;
perque ja sento gel en lo cor.
¡Ay!
dolsa aymia,
si 't recordas de mi un dia
planta en ma tomba un desmay.
¡Ay dolsa aymia!
tu has estat mon fat advers.