cap al tart dels jorns de festa,
cap al tart.
A las ninas flors regalan
los pastors enamorats;
dolsos ays! de amor exhalan,
dolsos ays!
Instruments rústichs uns sonan
de armonía omplin l' espay;
festius cants altres entonan,
festius cants.
Y 'ls estels que 'l riu retrata
en sas onas de cristall,
lo cel blau brodan de plata,
lo cel blau.
Es la reyna de la festa
pastoreta de quins ' anys;
flor del camp, nineta honesta,
flor del camp.
Sos ulls negres com la mòra
ván los cors empresonán;
com un maig es la pastora,
com un maig.
Mès , greu pena manifesta
des que li parlá un sagal,
cap al tart de un jorn de festa,
cap al tart.
Com qui sent negra anyoransa
nit y dia suspirant,
tristos ays, soleta llansa,
tristos ays!
