Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mès ¡ay! jo vull prestarte un lenitiu
per calmar algun tant ton greu dolor
y no reparo que mès graus li aumento
referinte las penas del meu cor.
Consagrem, amich meu, á nostres pares
de carinyo los mès brillants recorts
y dediquemalsi las flors garridas
que brotian dels arrels de nostres cors.
Avuy ma lira catalana ensalsa
á ta mare , modelo de virtut,
avuy ma lira ab tristos cants li paga
sas bondats ab aqueix escàs tribut.
Avuy voldria mitigar ta pena,
prestar a ta amargura un dols consol,
mès ¡ay! perdona si no puch cumpliro,
puig que esta lo meu cor cubert de dol.
Barcelona 1 Juny de 1859.
Estanislau Clariana
Estanislau Clariana
LO POM DE FLORS.
En ombrívola floresta
van las ninas á ballar,
