Lo Sol brillant plegant sa cabellera
de blau y d' or, s' en fuig á un altre cel,
embolicant gelós la llum primera
per entre ls' plechs de núvols de sòn vel.
Lo rossinyol buscantne sa estimada
á Dèu aixeca sòn postrimer cant;
cant apagat, tristíssima tonada,
despido dols pels ' fochs que ja s' en van.
La flor pobreta, tendra y ruborosa,
ne tanca suau son calis matisat,
que l' aura besa alegre y bulliciosa
murmurant un cantar enamorat.
Y en formas caprichosas y confusas,
en tant las sombras van cubrint la vall;
lentas, pesants, dins sòn mantell reclusas,
als rius las boiras roban sòn cristall.
Y cuant la llum sòn raig derrer amaga
y de la nit la reina va sortint,
grata pluja de perlas pel ' cel vaga,
que com llágrimas dolsas recullim.