Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/238

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Vina hermosa de la nit
á respirar lo parfum,
vina , y sobre de mon pit
tos ulls donaran mès llum,
que donan los estels d' or en sòn llit.

Mès encant tindrá ma veu
y mas trovas mès dolsor,
y l' temps passará mès breu;
pus prop la prenda del cor,
mès vida tot ne té, mès goig, mès preu.

Míram', que tos ulls per mí
atrauhen mès que l' iman,
y al poeta peregrí
las perlas que van plorant
Eternitats de pler li fan sentir.

Vina hermosa , vina y calma
eix afany que sent mon cor;
vina, y m' darás la palma
que sols mereix la trova del amor.

Vina , si , que entre mos brassos,
morirás, nina, de amor,
y estrenyerás mès los llassos
ab que has lligat ton pobre trovador.

A la vora del Ter sè una cabanya ,
que ab grácia encantadora ls' peus ne bany;
l' oneta murmurant.