vina hermosa que t' espera
la dolsura del amor,
que n' els tu mès seductora
que la llum del dematí,
que la rosa mès galana
mès rica de mon jardí
cuant modesta y ruborosa
tira sobre l' front lo vel;
y tant l' ánima t' adora,
que fins té zelos del cel.
Oh! si com se mira un llibre
poguesses mirar mon cor!!..
Vina hermosa que t' espera
la dolsura del amor.
En vá l' pobre poéta
dòna sa queixa llastimosa al vent,
pus no veu sa nineta,
y sa cansó se perd amoroseta
per entre mitg dels plechs de la corrent.
Ay! pobre bardo que suspira y canta!
Ay! pobre bardo de la nit serena!
que uneix sa veu al cant de la sirena
y del bosch al incógnit trovador.
Hermosa era la nit; tranquila, ab calma
la lluna divagant pel' cel volaba,
y la rica estrellela titil-laba,
brodant lo blau mantell ab granets d' or.
