«las ánimas d' ets infants
«que d' es continènt arriban.»
Es sacerdot alssa s' hostia
sacrosanta, tots humillan
son front en terra, ets soldats
rendeixan armas, repican
las campanas de s' iglesia
y la mar estremordida
sacud ferèstas xiuladas
com fogos caball que bridan!...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sa fésta acaba en responsos
per cuants navégant moriren
y per tornar á s' iglesia
la Santa Verge Maria.
Ets uns parèns en ets altres
á fé' una véga 's convidan;
se asseuen demunt sa murta
de s' hort, trehuen llangonisas,
ó sobrassada coenta
(que sarna ab gust mol poc pica)
y omplind es tassó de ví,
que mes s' umpl com mes se buida,
ni un rey que guanya un imperi
péga mes bots d' alegria.
