Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/260

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

perdona atreviment tant
pus lo meu desitj se fon
per tributarte algun cant.



Jo t' ador' com un fill á llur mareta:
jo t'estim' com l' aucell ama sòn niu,
com los sons del llaüt lo pobre poeta,
com las floretas de sa riva l' riu.

Plaume en mas horas de mortal tristesa
recordar los plahers que ab tú he gosat,
plaume també la bella gentilesa
de tas ninetas de amorós sguart.

Jo de tú ausent, mon esperit se gira
y vola a tú impregnat de tos recorts;
jo de tú ausent, per tú mon cor suspira
per tú mon cor esta sedent d' amors.

Jo amo tas torres com lo mon de vellas,
estimo ta grandiosa Catedral
de rica arquitectura ab llurs capellas,
que en Catalunya no coneix rival.

De ton cel me enamora la blavura;
de sos milions de estrellas lo brillar;
de las flors dels teus camps la galanura
y las brisas quet besan respirar.

Me agrada contemplar en nit molt fosca
las onas caprichosas del teu mar