Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/261

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llansanse per tas platjas, llur veu tosca
ab ignorat murmuri rebramar.

Hermòs es lo teu port ahont se mira
per mil vaixells lo teu cristall ratllat
ab sa farola que sas llums cuant gira
reflectan en lo mar llur clarelat.

Cuantas vegadas ¡ay! cuantas vegadas
á la voreta de ton riu vinguí,
per sentir en sas bellas enramadas
la lira del Cantor del Francolí.

Jo recordo l' pasetj de Santa Clara
hont tas ninetas seductoras mir,
y es hermòs contemplar ta lluna clara
aquells contorns de plata revestir.

Y per cert que l' poeta que en tals horas
en vetllada de estiu va alli a passar,
sa lira d' or ab dolsas veus sonoras
mil objectes tindrá pera cantar.

Mes ¡ay! ¿perqué com trista viuda ploras
y ab negre mantó tapas lo teu front?
¡ay! ¿no recordas la grandesa? ¿ignoras
lo valor que en la historia té ton nom?

Mare d' Emperadors, ¿ploras tal volta
los dolorosos tránsers que has tingut?