dessota un mont de cendra mal jeya nostra glória;
tal com la llibertat,
del héroe esclau dormita, matantlo, la memória.
D'Espanya la esperansa?.... desert immens de arenas,
vergonya, oprobi, plors!....
de pugna fratricida, greu bálsam á las penas,
sibarita entre flors,
apaga l' de la orgia, l' so de sas cadenas.
Vergonya, plors, oprobi horror! Pel' sol divaga
com á remat de llops
la ira dels partits, y al véurer de la llaga
sortir la sanch á glops,
aspiran lo parfum que sa impudéncia embriaga.
Qué importan, qué, las llágrimas, amarchs gemechs, que flotan
desfetas pel s' espais?....
Qué importan los griflons, deshonra vil, que brotan
ab vergonyosos ays!
que miserias, baixesa, que nostre escut enllotan?....
Re importa; de la pátria, sobre l' pendó que estripan,
patrimoni s' en fan:
de pretorians los núvols, que en llurs festina atipan,
per terra van llansant
los girons de la honra, que sas mans vils dissipan.
No senten rebullir indignació, ni afrentas,
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/265
Aquesta pàgina ha estat revisada.
