conquistats en las batallas
ab s' espasa á preu de sanc.
La nina n' es molt hermosa,
lo duc es molt arrogant...
¡Que Dèu felissos los fasse
que 'ls fasse sens fi gosar!
En un racó de l' iglesia
detrás d' un negre pilar,
una dona ab manto negre
porta 'l rostro molt tapat.
Ningú d' ella se n' adona
ningú d' ella ne fa cas
qu' es aquell dia de goix,
dia sols per disfrutar.
De genolls los dos senyors
als peus estan del prelat,
y ja 'l si de los seus llabis
está 'l duc prompte á donar,
cuant estremeix tot lo temple,
sortinne de tots costats,
un gran crit inesplicable
d' asombro, de por, de espant.
Lo duc cau sense sentits
en las gradas del altar
que alli, y entre mitj dels dos,
una veu ha ressonat.
— «Infiel, tu robas la calma
de la qu' está al teu devant
