Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/280

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

donantli 'l si que no póts
no póts donarli ja may,
pus ans á mi me 'l donares,
á mi me 'l donares ans.»
Lo pare de la donzella
que s' debia anomenar
esposa del duc, ab rabia
sos cabells se va arrancant,
y emportansen a sa filla,
jura venjarse en lo cap
del infiel, que la vergonya
sobre sa filla ha portat.

IV.

LAS DOS MONJAS.



— Jermana, confia en Dèu
que may t' abandonará.»
Aixis diu á una altre monja
que está morint per instans,
una esposa del Senyor
ab la fé del just, del sant.
— Ay! jermana cuan de bé
vostras paraulas me fan.
A vos, á vos tot ho dech
ma calma y tranquilitat.»
— Calláu jermana, calláu.»
— Oh may ho podré olvidar,
ara ja 'm sento morir,
y sols puc atestiguar