lo molt que per vos jo sento
entregantvos de ma má
un record, que si be pobre
per compensar vostre afany,
molt ric ne será per vos
per l' instant en que se fá.
Teniu jermana eixa creu
un home me la va dar,
jo l' estimaba ab lo amor
més pur, més fidel , més sant....
Ara ja es mort..., sols demano
que vingueu á visitar
la fossa meva , cuant morta
á Dèu l' esprit haji dat.»
— Jermana, no diheu això,
eix instant no es arribat.»
— Ja arriba , ja 'l cor me manca
y 'l respir ja 'm va faltant:
sols ara us demano jo
que me volgau perdonar...»
—De qué?»
—Jo só la villana
que vostra vida ha amargat,
só la que un dia vinguí
y á las gradas del altar
vaitj... »
—Oh! Deu!
—Me perdonáu?
—Jermana, ja está olvidat
lo mal qu' un dia me féreu,
que cuant aqui vaitj entrar.
