Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/282

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

los recorts del mont mol lluny
mon cor afligit llansá.»
— M' perdonau?»
— Vos perdono
Dèu fasse al cel altre tant.»
— Ara ja moro tranquila
Dèu meu teniume pietat
que si vaitj faltar un dia,
mon cor repentit n' está
perdó... jermana jo'm moro
adéu... adéu... ay!... pietat!»

V


Una tomba molt luxosa
s' eleva al peu d' un castany
y á sos peus una creueta,
forjada de troncs de faitj.
Tots los jorns alli una monja
plora llágrimas de sanch...
Sota la creu, jau la monja,
dins la tomba son amant.

Francisco Pelayo Briz.