Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/298

ella fila lo drap que als fills abriga,
sembra ab próvidas mans lo ros forment
y es al igual de activa jornalera
del ganancial doméstich tresorera.
Ella en las nostras vilas marineras
conserva son amor anys y més anys
al amador que lluny de eixas riberas
va en busca de fortuna á llochs estranys,
mentres del dol de viuda ella vestida,
acás lo espera en vá, tota sa vida.
Contempláu á la trista proletaria
que en cruels centros de treball violent,
desgasta sa êxistencia sedentaria
per donar als seus fills pobre aliment,
¡cuan valor necessita y herohisme
pera viurer morint dins de eix abisme!
Valor es y mòlt gran que per la historia
may ha sigut tal volta mencionat,
com si no fos més digna de memoria
la que vida y repós ha consagrat
als sants debers de mare y fiel esposa,
que la altiva heroina belicosa...
Aixís, aixís, perfecta dona, agradas,
més que en gimnasis en florits jardins,
y del altar de Dèu prop de las gradas
més que en los banchs de ensangrentats torins,
més plaus timit colom que aliga fera,
més angel del Paúl que Bayadera.
Puig de la dona la missió en la terra,
es de ternura, de pietat, de amor,
si la feresa dels combats la aterra,