Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/299

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la caritat duplica sòn valor;
y, cuant més senzilla és, afable y pura,
sa influencia moral es més segura.
Tals influencias, noble dona, esplican
lo celebrat renom del catalans,
ab tas virtuts llurs cors se idemptifican
y origen són de cualitats mòlt grans,
y per aixó sa gloria duradera
en ton front modestissim rebervera.
Novembre de 1859




MONSERRAT.


¡Oh prepotent Senyora,— oh Reyna celestial!
tens aras qu'enlluernan — adins las catedrals;
tens rústicas capellas—aprop la enquieta mar,
¡oh prepotent Senyora,— oh Reyna celestial!
en ton palau de rocas — qu'en diuen Monserrat
dossers hi ha mes magnífichs, — hi ha tempestats mes grans.
¡Oh Mare dels que ploran,— Consol dels afligits!
un escolá te canta— pur com la flor de llir;
un sacerdot te canta — ferm en lo dret camí;
un hermitá te canta— en penitencias rich.
¡Oh Mare dels que ploran,— Consol dels afligits!
sent tan divers dels altres—¿m' escoltaràs a mi?
Los caballers te invocan— quan sona lo clamor
de la batalla fera, — Regina del amor.
Quan de las boixas onas— s' aixeca lo remor,