(Poesia premiada ab la englantina d' or en los jochs florals de Valencia.)
Als nobles senyors mantenidors
dels jochs florals de Valencia en lo any de 1859.
Cansons de amor murmuraran mos llavis
si'm donau lloch dels jochs en lo festí.
La llengua de mos avis
jo sols conech; só un bardo llemosí.
Los jochs florals són fills de la Provensa,
y pus la porta obriu als jochs florals,
seria fer á lo passat ofensa
lo desdenyar las arpas provensals.
Jo bè sé que la llengua de Castella
es dolsa á fé com del Himet la mel;
la escolta 'l cor perque la reb la orella
com un cant armoniós baixat del cel:
Mès ma llengua es la llengua en que algun dia
compongueren llurs llais los trovadors,
y 'l món trobaba dolsa l' armonía
de llurs descorts y llurs cansons d' amors.
Poétas que del Turia en la ribera
obriu gloriós camí a la juventut
á sos ulls arvolant noble bandera,
salut!...Poétas coronats, salut!
Als qui, guardant dels avis la memoria,
honran sa llengua, que es tresor natal,
pus són llurs dignes nets. Dèu los dó gloria!
Jo 'ls envio un saludo fraternal!
