Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/311

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Cansons de amor murmurarán mos llavis
si'm donau lloch dels jochs en lo festí,
mès, cantaré en la llengua de mos avis,
que altra no sab lo bardo llemosí.

A AUSIAS MARCH.
HOMENATJE Y TRIBUT.

Jo 't conech, Ausias March, pus de ta gloria
plena ne va la patria llemosina [1] ;
per tu guarda una página la historia
y un altar per ton nom guarda mon cor.
Petrarca llemosi, ¿cóm no estimarte
cuant tant has estimat?... ¿Qué fou ta vida,
entre dolors y penas englutida,
sino un llarch dia de passió y de amor?
Si 'l lloch sabés de ta ignorada tomba,
jo hi aniria en romeria santa;
de ta fossa los ecos ab sa planta
despertar gosaría 'l peregrí,
y sentiria á pler gronxarse l' ánima,
y, ans la tomba, romándrer satisfeta,
que jo 't conech, poéta:
encara nin, los versos aprengui.
Aprengui que ta gloria era la gloria


  1. La patria llemosina: totas las provincias, unidas algun dia per un verdader llas federal , que parlavan lo catalá. Avuy mateix, encara que Catalunya , Valencia y Mallorca formen part de la corona de Espanya, y lo Roselló y la Provensa de la corona de Fransa, crech que, literariament parlant, se poden compendrer baix la dominació de patria llemosina: com l' Austria, la Prusia, la Babiera, lo Hannover, etc, forman la patria alemana, y com la Cerdenya, lo Piamont, lo Veneto, la Toscana, los estats del papa, etc., forman la patria italiana.