Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/312

de tota una nació, ton nom sa fama:
llegint tos versos, que lo amor inflama,
aprengui ta memoria á venerar,
que palpitar sentia en cada sparsa
ton greu amor per la que fou t' aymía,
y en cada vers sentía
ton cor, ton noble cor lagremejar.
Déixam' ¡ay! respirar de tas sparsas
lo dòls perfum de amor. Ma fantasia
sobre d' ellas volteja cada dia
com una mariposa sobre flors.
Llegint tos versos, llemosí Petrarca,
lo incens respiro de cent flors hermosas...
Tas trovas amorosas
¡qué dolsas són, ó rey dels trovadors!
Ja may ningú sabrá pintar com pintas
la passió del amor y sòn martiri:
tos versos són la febre del deliri
y són tos cants lo análisis del cor.
¡Qué bè parlan tos cants, richs en imatges,
al ánima que bat de amor inquieta!
Ton llibre, dòls poeta,
es per cert lo breviari del amor.
Un jorn de estiu en que lo Sol vestia
ab sa daurada llum camps y verdura,
d'e uns sálzers abrigat per la espessura
á mon plaher jo estaba fantasiant,
y lo vent escoltava entre 'l brancatge,
y escoltava los coros armoniosos
dels aucellets graciosos,
de branca en branca lleugerets saltant.